La Fundació Surt, Mujeres Pa’lante i Cuidem Lluçanès s’enfronten al poc valor que socialment es dona a les cures i a la competència del treball submergit
“Quan parlem de cures parlem d’un eix que travessa les dones totalment”, afirma Ester Ramos, cap de l’àrea d’empoderament econòmic de la Fundació Surt. Es tracta d’una entitat que va néixer fa 25 anys i que, des de l’economia social i solidària, treballa els processos d’empoderament de les dones en l’àmbit personal, comunitari i sociopolític. “Tenim una llarga trajectòria feminista i de defensa dels drets de les dones, i també treballem l’àmbit de les cures”.
En un principi, afirma Ramos, el concepte de les cures era revolucionari perquè finalment es parlava del treball reproductiu o treball domèstic, és a dir, de totes aquelles tasques realitzades en l’àmbit privat i, en general, feminitzades, no remunerades i socialment infravalorades, que no són considerades treball ni per les persones que les realitzen ni pel sistema econòmic vigent. “Ara, però, només es parla de necessitats bàsiques, de l’atenció a la dependència, que és molt necessària però que ja estava visibilitzada i ja tenia mercat. Hi ha tota una altra part, que és la revolucionària i de la qual no es parla, que té a veure amb les necessitats emocionals, biològiques i de salut de les persones, amb l’autocura, amb la cura dins les entitats, etcètera”.
Continua llegint la notícia de NacióDigital aquí